Enjuto Mojamuto i l’Internet Plorer.

Anuncis

Xerrada de visions professionals

Avui em toca fer una xerrada dins d’un curs de postgrau que fa la UdL anomenat: Dret i Nove Tecnologies. Com que la xarrada anava dirigida a un públic que no és el que em dirigeixo habitualment (enginyers estudiants del Màster d’Enginyeria de Programari Lliure), sinó que molts dels assistents eren advocats i gent del món del dret, he tingut que pensar molt en les transparències, moltíssim.

Davant meu xerrava la Carmenchu Buganza, introduïnt que és el programari lliure, i la veritat, mira que n’he sentit de xerrades de definició del PL (de fet, faig una assignatura anomenada així), i aquest cop ho he sentit d’algú totalment alié a la comunitat, una persona del món del dret i la legalitat, i m’ha sorprés molt favorablement, el seu enfocament és totalment diferent al nostre, als hackers.

El resultat de les transparències és el que hi ha aquí sota:

Totes les fotos son CC (gràcies flickr!), tant bon punt aclareixi els autors (per complir el by- de la CC), que no m’he enrecordat d’apuntar-los, faré la fulla de citacions i les transpas seran CC (i penjaré el ODT corresponent).

Microsoft i els estàndars

Ja fa uns dies que circula per internet (p.e. a elpais.com): Science i Nature no acceptaran documents en format .docx (l’infame OpenXML de Microsoft). Sembla que la edició de fórmules i de lletres gregues presenta problemes que fan difícil treballar aquests articles.

És curiós veure alguns dels comentaris que hi ha al respecte. Quan s’intenta que la gent utilitzi OpenDocumentFormat (ODF, p.e. el d’OpenOffice), un format estàndar, però de veritat: ISO/IEC 26300, un dels arguments (la cantarella de fet) és: és que no és un estàndar, el .doc si que és un estàndar. A banda del desconeixement de que és o no és un estàndar, és curiós veure com quan Microsoft impulsa un canvi de format de .doc a un altra cosa, aleshores la cantarella dels seguidors (o fidels?) de Microsoft canvia i es converteix en: que s’ha de canviar! que s’ha de canviar!

Un pas endavant, alguns enrera

Mentre llegeixo el següent: Munich’s KDE Desktops Usability Certified, un fet important, el certificar la defunció d’un altra mentida contra Linux, la de que és difícil d’usar. Tinc la desgracia de veure com, a casa, comencem la marxa enrera del que haviem estat fent durant aquests darrers anys. Vam començar, si fa no fa, al mateix temps que Munich, vam avançar-los (Munich tenia molts problemes a l’inici de la migració), i ara, 4 anys després del tret de sortida, frenem, girem, i marxa enrera.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑