carlesm’s

Ja hem arribat a Marrakech per passar aquest pont de la Immaculada Constitució. De moment molt bé, molt interessant i tot molt més net del que ens havien dit. Els marroquins semblen bona gent i no són massa pesats si no vols comprar.

22672

Ja hem penjat les fotos de les darreres vacances, les podeu veure a través d’aquest mapa.

Aquest cap de setmana hem fet una petita escapada, a Xerés de la Frontera, on, i aixó és casualitat, són les festes de tardor. De tots els actes ens estem limitant a un petit subset, els de beure i menjar, bàsicament.

De fet, avui dissabte, tota l’estona que hem estat desperts hem estat menjant o bevent:

• Ens hem llevat tard (cosa de la ressaca de les tapes d’ahir)
• Esmorzar
• Jornades de cata de Xerés
• Dinar
• Migdiada (necessària!)
• I ara anem a sopar (tapes i Fino!)

L’escapada és el meu regal d’aniversari que em va fer l’Eva, que en sap de fer regals!

PS.: El títol del post és la traducció que han fet d’un díptic local de: Súbanse al tren.

Avui hem tingut un dia d’aquells de no fer res. Ha plogut gairebe tot el dia, i quan no plovia feia moltissima calor.

Hem anat a un altra pagoda, als molls i al mercat a fer un tomb. Pero els mercats aqui no son ni els de Thailandia ni els de la Xina o Vietnam, i aquest cop no hem comprat res i aixo que avui era la segona intentona. Adri, lo sentimos…..

Despres a dinar, tota una odissea, perque el taxista no sabia on estava l’adreca del restaurant, i ens ha estat marejant durant tres quarts, per al final, preguntant, arribar a l’adreca, i …….. resulta que el restaurant l’havien canviat de lloc. Cap al lloc nou, i evidentment, al arribar: ja havien tancat (tancava a les 14:00).

Ara ja nomes queda aquest post, i dema a les 8:35, si deu/allah/buda volen, que son els 3 implicats, cap a Doha, d’alli a Madrid, i d’alli, el dia 4 de setembre, a casa.

Avui hem voltat per Yangon, la Rangoon britanica. Hem estat tot el mati a la Shwedagon Paya, una pagoda impressionant, de 100 metres d’alt, coberta completament d’or i amb remats amb milers, literalment, de diamants. Nomes hem tingut un problema, ha estat plovent moltissim tot el mati, cosa que, evidentment impedeix per fotos, a mes de tenir que estar 3 hores passejant per la pagoda (descoberta) descalcos i amb el terra inundat! Tot aixo ha tingut el resultat evident: patinades i mes patinades (de fet jo, carlesm, m’he fotut una nata de campionat!).

A la tarda hem anat a un mercat que hi ha per aqui, pero res de res, aqui no val la pena comprar res. La veritat es que fent el viatge comencant per Bangkok i acabant aqui no comprarem massa

Avui hem comencat la darrera etapa del viatge. Yangon. La capital de Myanmar. Es, com ens avien avisat, molt sorollosa, plena de gent, transit, etc. gairebe tant bruta com la resta del pais.

De moment nomes hem anat a dinar i hem intentat entrar a una Paya (una pagoda), pero quan ens han demanat una “donation” per entrar, els hem dit que 2000 Kyas ni de broma, i han comencat a regatejar la “donation”, hem decidit passar d’entrar i anar a dinar.

Aqui la connexio ja sembla mes “normal”, es a dir, un ciber amb una vintena de PCs connecta a poc mes de 128 kbps, pero que hi farem…. si voliem navegar rapid haguessim tornat a Japo.

Avui ja hem pogut connectar. Estem al llac Inle. Un llac que hi ha al centre de Myanmar. Es molt xulo. Estem a mes a un hotel “flotant”, es a dir, cases construides sobre pilones al mig del llac, molt bucolic i boniquet, pero que, evidentment, estem una mica aillats… depenem de llogar les barques de l’hotel per fer qualsevol cosa, i fins ara no hem pogut connectar.

Aquest llac semblen les Rambles. Continuament hi ha transit de barquetes amunt i avall, mercats flotants, ple de pobles construits sobre pilones, ja veureu les fotos.

Dema marxem a Yangon (antic Rangun), tres dies mes, i cap a casa.

Ah! Als que habitualment truquem: No funciona el mobil (despres de tots els problemes per que telefonica l’actives, i resulta que no ho van fer, o que no tenen acord d’intercanvi de trucades) i les trucades a Europa valen 8 o 9 U$D per minut i a mes no se sent absolutament res!

Avui hem llogat un jeep per anar al mont Popa, una montanyeta propera a Bagan on al cim hi ha una pagoda. El curios es que el cami fins el cim, una escalinata bruta com una mala cosa i que calia fer descalcos, com no, estava plena de monos. La gent els alimenta amb unes paperines plenes de blat, i els monos a mes s’encarreguen d’”atacar” a tothom que dugui menjar a sobre.

Durant la tarda, doncs a veure la posta de sol un altre cop. Aquest com el conductor de carro ens ha dut a un altre temple llunya, amb una vista impressionant, i on estavem sols.

Si mai veniu a Bagan, busqueu el carro num. 18, d’un tal “nyo-nyo” (o algo similar), normalment per la porta d’entrada a Old Bagan. Es el millor amb diferencia: no t’intenta dur a botigues, restaurants, hotels, etc. on te comissio, no t’intenta vendre res, no t’enganya, simpatic, una canya.

Avui hem donat voltes i voltes per Bagan, tot el dia, amb carro de cavalls. Bagan es impressionant, l’unic que hem vist fins ara millor que Bagan es Angkor.

Hem aconseguit que el guia-conductor, un tio super simpatic, ens portes a un temple on encara permeten pujar a la terrasa, i on no hi havia ningu (al darrer moment han aparescut 3 francesos i prou) per veure la posta de sol. Ha estat genial.

Durant el dia ens ha portat a……………………….. l’aplec del caragol! De fet ens ha portat a una festa que feien en un temple dels voltants, pero que era com estar a l’Aplec: pols, gent, “xiringuitos” de menjar, soroll, mes pols, mes soroll, xarangues que toquen fatal i fort, mes pols….. nomes que la gent no duia roba estrafolaria, aqui anaven tots, tret dels monjos, vestits normalets.

Dema toca rondar pels voltants de Bagan i intentar un altra posta de sol en un altre temple. A veure que tal.

Ah! Si no responem algun mail, no passa res, ara mateix estem connectats a 16.8Kbps, via modem, amb el amo del cibercafe compartint el canal amb nosaltres, i per postres, els ISPs d’aqui censuren moltes coses, entre elles Gmail…. sort de vtunnel i altres…..