Com que m’he tingut que quedar a casa per que estic malament i al llit no m’hi podia estar massa, que m’aborria, he decidit provar Fedora 8 (ja, encara no ha sortit, surt el dijous, però a la UdL en fem mirror i ja el tenim des de dilluns ).

He fet una reinstal·lació de nou, el meu PC de casa tenia encara el Fedora Core 6 i molt tocat i modificat i per tant, ja tocava. La veritat és que, a banda d’alguns problemes amb la gràfica, que ja havia tingut amb FC6 (per això no vaig actualitzar a FC7), la cosa ha estat maravellosament ràpida i suau.

Un cop instal·lat el F8, només ha calgut activar un repositori addicional (Livna) d’aquests que no estan als USA per temes de cripto, patents, etc. I afegir des de Pirut la resta de coses que no em funcionaven: còdecs diversos, controladors gràfics, etc.

Només m’ha fallat fent la instal·lació en mode text i en català, però encara no veig on fallava, al pasar a fer-la en mode gràfic (canviant de tarja de vídeo, un dels avantatges de tenir-ne 2), o al fer-la en anglés en mode text, si que ha funcionat.

Estic sorprés de la funcionalitat, de la suavitat, de com funciona tot amb F8, i suposo que els d’Ubuntu 7.10 també del seu Ubuntu, la veritat, el proper cop que algú em digui que el Linux no funciona, que és complicat, etc. no se si podré contenir-me.

Avui em toca fer una xerrada dins d’un curs de postgrau que fa la UdL anomenat: Dret i Nove Tecnologies. Com que la xarrada anava dirigida a un públic que no és el que em dirigeixo habitualment (enginyers estudiants del Màster d’Enginyeria de Programari Lliure), sinó que molts dels assistents eren advocats i gent del món del dret, he tingut que pensar molt en les transparències, moltíssim.

Davant meu xerrava la Carmenchu Buganza, introduïnt que és el programari lliure, i la veritat, mira que n’he sentit de xerrades de definició del PL (de fet, faig una assignatura anomenada així), i aquest cop ho he sentit d’algú totalment alié a la comunitat, una persona del món del dret i la legalitat, i m’ha sorprés molt favorablement, el seu enfocament és totalment diferent al nostre, als hackers.

El resultat de les transparències és el que hi ha aquí sota:

| View | Upload your own

Totes les fotos son CC (gràcies flickr!), tant bon punt aclareixi els autors (per complir el by- de la CC), que no m’he enrecordat d’apuntar-los, faré la fulla de citacions i les transpas seran CC (i penjaré el ODT corresponent).

He pujat a slideshare les transpas que vaig fer anar a la universitat d’estiu. Per provar que tal va això de slideshare.

Avui he començat a provar el IBM Lotus Symphony, una aplicació que acaba de publicar IBM (no m’atreveixo a dir a alliberar, encara). És OpenDocument, evidentment, i la treuen per Linux i Windows, el suport per Mac OS/X està en preparació.

Encara no tinc clar si és o no lliure, les notícies que en parlen diuen que si i que no al mateix temps. Miraré la llicència i la provaré, i ja us diré, però sigui o no lliure, només es una bona senyal, avui que hi ha OOCon a Barcelona, el tenir més i més aplicacions basades en estàndars com ODF.

I still haven’t published this year’s classes slides from the Master Degree on Free Software Engineering. I must still clean Latex code, remove weird comments and notes, and so.

Meanwhile, here are the PDFs of the slides:

• Source Code Management – Slides. scm-trans.pdf
• Source Code Management – Handouts. scm-handout.pdf

Malgrat encara no he publicat les transpas del máster d’Enginyeria de Programari Lliure, bàsicament per que em fa vergonya com està el codi latex. De moment pujaré aquí algunes de les transpas en PDF.

• Source Code Management – Transp. scm-trans.pdf
• Source Code Management – Handouts. scm-handout.pdf

Ja fa uns dies que circula per internet (p.e. a elpais.com): Science i Nature no acceptaran documents en format .docx (l’infame OpenXML de Microsoft). Sembla que la edició de fórmules i de lletres gregues presenta problemes que fan difícil treballar aquests articles.

És curiós veure alguns dels comentaris que hi ha al respecte. Quan s’intenta que la gent utilitzi OpenDocumentFormat (ODF, p.e. el d’OpenOffice), un format estàndar, però de veritat: ISO/IEC 26300, un dels arguments (la cantarella de fet) és: és que no és un estàndar, el .doc si que és un estàndar. A banda del desconeixement de que és o no és un estàndar, és curiós veure com quan Microsoft impulsa un canvi de format de .doc a un altra cosa, aleshores la cantarella dels seguidors (o fidels?) de Microsoft canvia i es converteix en: que s’ha de canviar! que s’ha de canviar!

Mentre llegeixo el següent: Munich’s KDE Desktops Usability Certified, un fet important, el certificar la defunció d’un altra mentida contra Linux, la de que és difícil d’usar. Tinc la desgracia de veure com, a casa, comencem la marxa enrera del que haviem estat fent durant aquests darrers anys. Vam començar, si fa no fa, al mateix temps que Munich, vam avançar-los (Munich tenia molts problemes a l’inici de la migració), i ara, 4 anys després del tret de sortida, frenem, girem, i marxa enrera.

For the last days, starting on easter’s holydays return flight, I’ve been hacking some Makefiles and templates for Latex Beamer package. Beamer is a terrific package for making presentations using Latex. The downside of beamer is that, when you start adding customizations, multiple file outputs (handouts, dual-screen slides, and so) it grows too complex.

I started writing down some makefiles to put some order onto it, and then I found Nick Urbanick’s System for making Latex teaching Material . It was pretty damn near to what I needed, so I d’l it and started hacking around (hey! it’s GPL!).

At the end I finished hacking up his Makefiles to simplify them, removed uses of PostScript, PDF files are enough for me, and so many format conversions imply loosing too much quality.

The template is here: http://carlesm.com/beamer-templates-0.0.1.tgz.

On the next days (less than a week I hope), I’ll create a nicer page, a trac and svn repository, and I’ll package and tidy the styles I use. Meanwhile, all questions can go to the comments of this post.

Al FreeSoftwareMagazine (una molt bona publicació), al #17, hi ha un article que, tant de bó s’hagin llegit els membres d’ISO abans de posar-se a votar per tenir dos estàndards de document: ODF/OOXML technical white paper.

Després de llegir-lo una cosa queda clara, quan una empresa com Microsoft té uns tics concrets: poc seguiment d’estàndars, poca elegància (técnica), pensar més en avui (o ahir) que en passat demà, surten els formats de document que surten.